CAMPROUX Charles

Carles Camprós visquèt una enfància malaisida a Marselha, e acabèt per dintrar a l’orfelinat Dom Bosco a Montpelhièr. Vengut professor, a Mende puèi a Narbona, s’engatgèt dins l’occitanisme politic qu’èra fòrça critic rapòrt a un Felibritge aflaquit. Dins las annadas 1920, tròba de figuras màgers de la novela joinessa occitana (Pau Ricard, Jòrgi Rebol) e fonda mai d’una organizacion de joventut e mai d’una revista que la pus coneguda, Occitania serà dins las annadas 1930 l’organ principal dels occitanistas. Aquel meteis an participèt a la creacion de la Societat d’Estudis Occitans qu’i obrèt sus las questions filologicas e n’aparèt las tèsis lingüisticas, elaboradas per Loís Alibèrt. En 1935 sortis a Narbona Per lo camp occitan que sera font de debat politic per tota una generacion ("una doctrina de l’intranacionalisme a l’internacionalisme, la d’un crestian social, feròtjament antifaissista, proudhonian, espiritualista e umanista" segon Joan Maria Petit). En 1935, formèt lo Partit Federalista Provençal (PFP), que farà campanha a las eleccions pel Front Popular e definirà Provença coma "minoritat nacionala". Mas capitèron sonque de participar a qualques actes protocollaris de la comuna de Marselha.

Pendent la Segonda Guèrra Mondiala venguèt presonièr dels alemands e passèt de meses dins un stalag, ont creèt una Universitat de Camp qu’i donava de conferéncias sus Frederic Mistral, los trobadors, etc. Se n’escapèt mercé a un foncionari alemand legeire d’Occitania. Tornat en Erau, dintrèt dins la luta armada clandestina e a l’encòp es encargat de corses de literatura d’Òc a Montpelhièr.

Après la guèrra, Camprós intervenguèt mai que mai dins lo domeni pedagogic e trabalhèt per far penetrar l’occitan dins l’universitat.

Un omenatge de mantun lingüista al filològ se faguèt en 1978 jol títol Mélanges Camproux, e mai tard son gendre, l’escrivan Joan Maria Petit, escriguèt mantun article e una biografia sus Carles Camprós.

Charles Camproux naît à Marseille en 1908, dans le quartier populaire de la Belle de Mai. Fils d’ouvrier, le jeune Camproux perd son père mort au combat en 1917. Charles Camproux connait dès lors une enfance difficile, entre pauvreté et petite délinquance, qui le conduisent à l’orphelinat Dom Bosco à Montpellier.

Charles Camproux a commencé par s’engager dans un occitanisme politique en fondant plusieurs organisations et revues militantes. En 1954, il soutient une thèse d’État à la Sorbonne sur la syntaxe occitane à partir de l’étude des parlers populaires du Gévaudan. En 1972 il devient titulaire de la chaire de Langue et littérature occitanes à la faculté des lettres de Montpellier (Université Paul-Valéry Montpellier 3)
Réalisation : William Dodé - www.flibuste.net | Graphisme www.charlottelambert.net | IEO Difusion - IEO/IDECO - ZA plaine St-Martin - 81700 Puylaurens Remonter Tornar pujar