novelum - IEO
Cò-ditz La Pès-Nuts

Parution : 15/05/2014
ISBN : 9782917451137
13.50 €
Joan GANHAIRE
Cò-ditz La Pès-Nuts
Livre CD Libre CD
Ouvrage publié avec l’aide du Conseil régional d’Aquitaine Obratge publiat emb l’ajuda dau Conselh Regionau d’Aquitània
Emb cinc istòrias reculhidas o viscudas dins sa vita de medecin de campanha, l’autor treça autorn d’una vita d’òme un raconte ente viòlencia e sovenirs se boiran d’un biais pivelant.

Joan Ganhaire (en français Jean-Leopold Ganiayre), est un écrivain périgourdin qui écrit ses œuvres en occitan limousin. Il est né à Agen en Lot et Garonne le 21 mai 1941. Après avoir suivi ses études secondaires à Périgueux, il étudia la médecine à Bordeaux pour s’installer en Périgord où naquit sa vocation d’écrivain occitan. Il obtient le prix Jaufre Rudèl en 2001 avec son œuvre Lo viatge aquitan.
Joan GANHAIRE (en francés Jean-Leopold Ganiayre) es un escrivan perigordin qu’escriu sas òbras en lemosin. Es nascut a Agen en Òlt e Garona lo 21 de mai de 1941. Après aver seguit sos estudis segondaris a Peireguers estudièt la medecina a Bordèu per s’installar com mètge en Peirigòrd ont naissèt sa vocacion d’escrivan occitan. Obtenguèt lo Prèmi Jaufre Rudèl en 2001 amb son òbra Lo viatge aquitan.

Revue de presse
Consulter Joan Ganhaire reçoit le prix occitan de l' Académie des arts et des lettres du Périgord Majoral Joan-Claudi Dugros http://occitan.blogs.sudouest.fr/archive/2014/11/1, 15/11/2014
Joan Ganhaire reçoit le prix occitan de l' Académie des arts et des lettres du Périgord
Vendredi 14 novembre 2014 à l’amphithéâtre de la bibliothèque de Périgueux, l’écrivain Joan Ganhaire ("tanben conegut jos lo nom de Jean Ganiayre") a reçu le prix occitan de l’Académie des Arts et des lettres du Périgord, présidée par Annie Delpérier. L’auteur a tenu "à partager ce prix avec tous ceux qui se battent en Périgord pour la langue occitane". Il a rappelé le dynamisme de la création occitane en Dordogne, le département d’Aquitaine ou la langue est la plus parlée. Par ailleurs Conseiller Général de Brantôme et délégué à la langue et à la culture occitanes, Joan Ganhaire a souligné les efforts constants du département en faveur de l’occitan, la convention signée avec le Rectorat et l’Académie qui permet à 2000 enfants de pouvoir bénéficier de cours d’occitan de l’école au lycée, avec récemment l’ouverture de l’école primaire bilingue de Ribérac. Le majoral Jean-Claude Dugros avait présenté en occitan l’homme et son oeuvre. Il a bien voulu donner aux lecteurs de Rubrica en oc le texte de son intervention, ci-dessous. Denis Gilabert.


Joan Ganhaire es nascut a Agen e o sabèm tots, la gent que son nascudas a Agen, pòdon pas èsser de maissant monde.

Enfància urosa a Agen suls bòrds de quela Garona, capriciosa, sornaruda, e ailàs a quela epòca, sovent sabrondanta, e que aguèt rason de la paciéncia de la mair de Joan, que n’aviá son confle dels aigats a repeticion e que los volguèt fugir al pus viste.

Agen perdèt un grand escrivan, fuguèt lo Perigòrd que l’adoptèt.

Joan Ganhaire pòt escriure sus tots los subjèctes : l’estranh, lo fantastic, lo sorne, coma Lo Libre dau reirlutz (1977) que aguèt lo Prèmi Pau Froment(lo reirlutz, aquò’s l’endreit a l’ombra, de l’autre costat del solelh, del costat opausat al solelh), coma Viatge Aquitan (2000), Prèmi Jaufre Rudel en 2001. Aquí, realitat, fantastic e umor son entremesclats. Los personatges son prés dins un virolet de solitud, d’ànsia e d’embarrament coma s’èran per totjorn a viure au reirlutz, « del costat de l’ombra ». Aquí son los sovenirs foscs, vagues, trebols de las annadas d’estudiant en medecina a Bordèu.

Joan escriu tanben de romans policiers Sorne trasluc (2004), Las tòrnas de Giraudon e lo recent Vautres que m’avètz tuada (2013).

E pòt sens transicion passar al picarèsc, Es un vertadièr plaser de legir Lo darrier daus Lobaterras (1984), Dau vent dins las plumas (1992), prèmi Joan Bodon 1994, e la seguida Las Islas jos lo sang en 2006.

E quin plaser de legir las novèlas mai leugièras (mas fin finala pas tant qu’aquò) ont òm retròba la lenga vertadièra, lenga populara benlèu mas lenga rica justament perçò qu’es populara. Cal legir Los braves jorns de Perdilhòtae lo darrièr Çò-ditz la Pès-Nuts, cinc istòrias reculhidas o viscudas dins sa vita de medecin de campanha.

Joan Ganhaire es considerat coma un dels escrivans màgers de la literatura occitana contemporanea. Sos tèxtes son estudiats a l’universitat a costat de los de Marcèla Delpastre, Max Rouquette, Bernard Manciet. Lo darrier daus Lobaterras es estat una de las òbras al programa del CAPES d’occitan en 2009.

Joan Ganhaire, al contrari de la màger part dels escrivans occitans, descobriguèt qu’èra capable d’escriure dins sa lenga solament quand fuguèt adulte, d’escriure son que en occitan, es per aquò qu’escriguèt pas jamai en francés e que revira jamai sos escrits en francés.

L’occitan es la lenga de l’interiorisacion literària, la que permés de dire l’intensa realitat de las causas, dels luòcs, de las sensacions, e la perda d’aquela realitat.

Òme politic, Joan met sas responsabilitats politicas al servici de la lenga e de la cultura occitanas. E gràcia a son afogament, a sa pugnacitat, obtenguèt de resultats mai que mai per l’ensenhament de l’occitan dins las escòlas. Son accion es a comparar amb la Robèrt Lafont per exemple.

Mercés plan Madama la Presidenta e mercés als membres de la jurada d’aver causit Joan Ganhaire. Avètz fait la bona causida.
Majoral Joan-Claudi Dugros
http://occitan.blogs.sudouest.fr/archive/2014/11/1, 15/11/2014
Retour au sommaire des articles
Réalisation : William Dodé - www.flibuste.net | Graphisme www.charlottelambert.net | IEO Difusion - IEO/IDECO - ZA plaine St-Martin - 81700 Puylaurens Remonter Tornar pujar