La caracteristica maja de l’obratge es l’autenticitat : tot es viscut, tot es verai, sens referéncias a d’autoritats, tot raja de l’experiéncia de l’autor, de la coneissença dirècta, de l’enfància a Valeta mai que mai endusca a Ginalhac de La Ròcavièlha en passar pel licèu Emili Duclaux a Orlhac… Aquel libre es coma un òrt de curat: ont òm tròba de tot e que se pòt començar n’impòrta ondont mès tot es plan classat en 44 capítols tematics - la segason, l’òrt, las flors, les mestièrs… - o racontes per risir o reflechir que la realitat i es a pena mudada per un festuc d’imaginacion. La valor documentària de l’ensemble es bèla : certans subjècts son novèls o pas gaire tractats dins la literatura del país (las bòbas, las cagaròlas, l’òrt, les remèdis…), d’autres subjècts, ja arrambats per d’autres autors, son considerablament enriquesits (lo bestial, l’aiga…)

La lenga de l’autor es aquela da Valeta, brèç de l’autor, notada plan menimosament ambe sas letras eufonicas, las fòrmas de conjugason auvernhatas, los mots del país e los biais de dire justes e idiomatics, mès, sens esperit de cloquièr ni localisme necion : al contrari, per l’amor de la grafia classica e de la lenga del brèç, l’autor nos fa sentir l’unitat de la lenga d’òc. Segur aquel libre, tot en èstre una referéncia per l’occitan auvernhat, va èstre una bona contribucion del nòrd a l’ensemble cultural occitan e interessarà tanben lo monde del miègjorn. Lo frasat ven pas del francés : tot es estat pensat en occitan, talament qu’una traduccion auriá desondrat aquela primièra edicion. Un ric lexic del Nòrd Cantal, donat a la fin, farà lo bonur dels Auvernhats, dels amorós dels mots e dels lexicografs.

Aquel libre d’un latinista cultivat al forchadís de las aigas classicas e paisanas exprimís una pensada que cal daissar lo léser de descobrir… Una variacion lucida e plasenta sus l’idèia de rabusada, un uèlh virat val passat, l’autre val present, la natura, tota una filosofia serena que rebutariá pas Epicur, un art de viure, un altruisme finalament…