IEO Edicions
D'una guèrra, l'autra

Parution : 07/11/2014
ISBN : 9782859105334
104 pages
14 x 21 cm
16.00 €
Joan SAUBREMENT
D’una guèrra, l’autra
« L’idée de ce livre m’est venue suite à la coïncidence entre l’assassinat de Jean Jaurès et la naissance de ma mère à Baccarat, le 31 juillet 1914.
je me suis appuyé sur les dires de mon grand-père, poilu lors de la grande-guerre, puis sur la vie de mes parents, tout juste mariés, dans la période compliquée de l’entre-deux guerres, et enfin sur mes souvenirs personnels de la "der des der", car j’avais déjà six ans en 1940. J’ai voulu donner un regard particulier sur ce qu’était la vie en Lorraine à cette période, dans la zone dite "occupée".
Pour terminer, pour avoir barouder, pendant plus de dix ans à travers mon métier, dans l’ensemble des pays du Proche-Orient, du Maghreb à la Turquie, en passant par la Libye, le Liban et la Syrie, j’ai essayé de proposer une analyse de la situation géo-politique des évènements que nous connaissons aujourd’hui dans ces régions. »
« L’idèia d’aquest libre foguèt la coïncidéncia entre l’assassinat de Joan Jaurès e la naissanca de ma maire a Baccarat, lo meteis jorn valent-a-dire lo 31 de julhet de 1914.
Me siáu apielat sus lei racòntes de mon grand, pelós dau grand chaple puei sus lo viscut de mei gents, just maridats, dins lo periòde dificil de l’entre-doas guèrras, enfin sus mei sovenirs personaus de la "der dei der", qu’aviáu sièis ans en 1940. Ai vougut donar un agach sus çò qu’èra aquesta guèrra en Lorrena, dins la zòna dicha "ocupada".
Per acabar, aguent trevat, mai de dètz ans per mon mestier de capitani de la marina marchanda, totei lei país dau Pròche-Orient, dau Magrèb a Turquia, passant per Libia, Egipte, Liban e Siria, ai assajat de ne’n desgatjar una mena d’analisi de la situacion puslèu geo-politica que leis eveniments que vivèm ara, an mes au premier plan de l’actualitat. »
Joan Saubrement

Joan Saubrement est né en 1934 en Lorraine.
Joan Saubrement es nascut en 1934 en Lorena. President dau CREO-Provença de 1997 a 2004, President delegat dau CREO de 2004 a 2008, Vice-president del Col’Oc e clavaire per Telev’Oc (Partenariat ambé França 3 mediterranèa).

Verai que, en defòra de l’escòla, èri totjorn en cò de l’un o de l’autre, siegue au jardin que mei grands l’i passavan d’oras e mai d’oras, siegue a regardar l’Enric refistolar una cadiera, ressolar de cauçaduras subretot dau temps de la guèrra. Aviáu un pichòt banc de bòsc qu’èra clafit dei clavèus qu’en jogant, leis aviáu plantats. Quand se ne’n trobava plus, mon grand èra ben astruc de se’n servir.
Lo vesi encara, coma s’èra ièr, amb son grand faudau e sei bericles plantats sus lo bot dau nas, quauquei pichòtei ponchas caladas entre sei labras que lei preniá puei delicadament una a cha una. Lo vesi tanben, après aver passat lo fieu dins la pega, prendre son alena e cordurar la semèla de son solier.
Réalisation : William Dodé - www.flibuste.net | Graphisme www.charlottelambert.net | IEO Difusion - IEO/IDECO - ZA plaine St-Martin - 81700 Puylaurens Remonter Tornar pujar