IEO Edicions
Novèlas exemplaras

Parution : 14/10/2020
ISBN : 9782859106119
260 pages
14 x 21 cm
15.00 €
Miguel de Cervantes
Novèlas exemplaras
n°14 de la collection
6 nouvelles choisies et traduites de l’espagnol par Joaquim Blasco
n°14 de la colleccion
6 novèlas causidas e tradusidas de l’espanhòl per Joaquim Blasco
Édition financée par l’IEO Edicions sur ses fonds propres
Critique en ligne après la présentation du livre
S’il n’avait pas écrit Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) ne serait pas moins l’un des écrivains majeurs du Siècle d’Or espagnol. Son oeuvre, diverse et abondante, aborde tous les genres : poésie, théâtre, novelles, roman, avec des réussites dans un genre que l’on pourrait considérer comme mineur, l’entremés. C’est ainsi que Cervantes a élevé l’entremés, un divertissement court qui se donnait entre deux actes d’une œuvre théâtrale, le temps que l’on change le décor, au niveau d’une petite oeuvre littéraire.
Une autre de ses réussites sont les quatorze récits qu’il publia à Madrid en 1613 sous le titre de Novelas ejemplares, dont nous présentons ici une sélection. Parmi ces histoires, écrites entre 1590 et 1612 sur le modèle de la novella italienne, il est possible de différencier deux sortes de textes. Certains sont des récits picaresques, et Rinconete e Cortadilho est considéré comme l’un des meilleurs exemple du genre. Les autres, la majorité, sont des nouvelles dites byzantines, aux intrigues compleces et où les surprises ne manquent pas...

Joaquim Blasco, introduction à Novèlas exemplaras
Traduction de l’occitan de l’éditeur

L’AIMADOR LIBERAL
RINCONETE E CORTADILHO
L’ESPANHÒLA ANGLESA
LA FÒRÇA DE LA SANG
LO MARIDATGE ENGANAIRE
seguit DEL COLLÒQUI DELS CANS
Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés , aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.
Una autra capitada son los dotze racontes publicats a Madrid en 1613 jol títol de Novelas ejemplares, que ne presentam aicí una tria. Demest aquestas istòrias, escrichas entre 1590 e 1612 sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas mancan pas...

Joaquim Blasco (Introduccion a Novèlas exemplaras)

L’AIMADOR LIBERAL
RINCONETE E CORTADILHO
L’ESPANHÒLA ANGLESA
LA FÒRÇA DE LA SANG
LO MARIDATGE ENGANAIRE
seguit DEL COLLÒQUI DELS CANS
Quand mos adversaris o vegèron, me daissèron sol e raspèron se metre al recès. De totes los qu’èran dins lo jardin, los turcs poguèron capturar pas que tres personas en mai de Leonilde qu’èra encara estavanida. Ieu, me prenguèron amb quatre afrosas nafras, venjadas de per abans sus quatre turcs que de quatre autras daissèri escampats pel sòl. Los turcs faguèron aquesta assalida amb lor rapiditat costumièra e, pas plan contents de cossí èran anadas las causas, s’anèron embarcar, puèi ganhèron la nauta mar e, a vela e a rems, en pauc temps arribèron a Favignana ont faguèron lo bilanç per veire quins òmes lor mancavan. En vesent que los mòrts èran quatre soldats d’aqueles qu’eles sonavan leventes, que son dels mai valents e mai estimats que menavan, se volguèron venjar sus ieu, e lo comandant de la nau amirala ordenèt de baissar l’antena per m’i penjar.
Revue de presse
Consulter Critica Sèrgi 08/09/2020
Critica
La colleccion « Flor Envèrsa » nos fa descobrir la literatura picaresca

La vida es atal facha que d’unas personas son estadas la traductritz d’una òbra sola, mentre que d’autras, valentas coma d’araires, arrestan pas de nos porgir d’obratges revirats en lenga nòstra. Demest aquestas de pòt comptar Pèire Beziat, Sèrgi Carles e maites. Joaquim Blasco es tanben una d’aquelas personas que trabalhan arderosament per nos dobrir una fenèstra sus la literatura mondiala.

Dins l’introduccion de l’obratge, Joaquim Blasco presenta longament òbra e autor. Torna metre los dos dins lo contèxte de l’epòca e los situís a l’escala de la literatura mondiala. O fa amb la simplicitat que conven al pedagògue, mas tanben amb l’erudicion que necessita l’exercici. Se l’òme es traductor es tanben critic literari. Estudièt pro temps la literatura espanhòla classica per ne saber totas las subtilitats. Aquel tèxte de presentacion es preciós. Permet al legeire d’abordar l’òbra en ne sabent mai sus son alestiment. Jamai introduccion portèt pas tan plan son nom d’aqueste prefaci prepausat per Joaquim Blasco.

De Miguel de Cervantes legiguèrem ja un bon escapolon de sas òbra. Es un bonur dels bèls d’acuelhir d’uèi aquelas sièis novèlas en occitan. L’autor visquèt escambarlat entre los sègles XVIen e XVIIen. A lo legir, çò impressionant, es qu’aviá ja a l’epòca una vision europèa de son espaci vital. Èra bravament en avança. Sos personatges van e venon d’un costat a l’autre del continent.

Contrairament a d’autres escrivans de la meteissa epòca, Miguel de Cervantes es aisit de legir dins la fòrma e agradiu de seguir dins lo fons. La construccion de sa frasa, probablament tanben de mercés al trabalh de Joaquim Blasco, raja linda. Ademai, lo tèxte serva los efèctes estilistics pròpris a l’autor. Ça que la, de quand en quand, qualques viraduras venon remembrar que siem a legir un « monument ancian ». Mas son elas que fan lo fachin de la lectura.

La primièra novèla, nimai pels sègles passats, reverta lo scenari d’un film modèrne d’aventura. Es un romanòt vertadièr d’un ritme tressautant portat per una escritura destricada. Soi pivelat per la modernitat de Miguel de Cervantes. Daissèt a l’umanitat un tresaur literari d’una valor inestimabla. Lo procediment d’alestida de sas novèlas es condreitament estat, pus tard, représ per de literators de tota lenga e de tota nacionalitat. Se deu poder dire que d’uèi encara d’unes romans e d’unes scenaris de film s’escrivan sus aquel modèl. E se l’autor espanhòl a pas tot inventat, almens balhèt sas letras de noblèssa el genre picaresc.

Los personatges depintats per l’autor de Dòn Quichòt son totes de gents en moviment, que son tanplan d’aventurièrs coma de passacamins vertadièrs : « Mon país, sénher cavalièr, respondèt l’autre, lo coneissi pas, e sabi pas tanpauc cap ont vau ». Lo recuèlh passa de combats maritimes ensolhelhats de L’aimador liberal, al mitan glauc dels raubaires descriches amb una precision que supausi cirurgicala dins Rinconeta e Cortilho. Dins aquela novèla l’autor s’embiaissa mai a relatar las mors sordidas d’un mitan marginal que de lançar de personarges per mars e per monts. Dins L’espanhòla anglesa, la novèla se fa mai romantica que picaresca, emai se l’espasa es pas jamai plan luènh. Per ne tornar a L’aimador liberal, se tracha d’una novèla picaresca de sabres e d’abordatges, d’amor e de mòrt que va de rebombidas en rebombidas a travèrs la Mare Nostrum. Amb sos eròis nos empòrta sus las èrsas borrotladas de l’istòria dels sègles XVIen e XVIIen quand l’imperialisme otoman acabava pas de se voler espandir.

L’imaginari de Miguel de Cervantes es sens bòla, mas aquò o sabem dempuèi cinc sègles. Renovelèt la literatura per son biais d’alestir sas ficcions. Sos obratges lusisson coma joièls dins lo cofret de la literarura classica mondiala. E se, coma o escriu lo quiti autor dins Collòqui dels cans, « Los contes, d’unes pòrtan l’interès d’espereles, d’autres dins lo biais de los contar » ; totes los seus son « ingenioses qu’es un plaser ». Basta pas que de los legir, ara qu’o podem far en lenga nòstra.

Mentre que per passas denóncia la cupiditat dels umans, balha sens i far mina qualques conselhs de paratge e cortesia que son totjorn valables e benlèu d’uèi encara mai d’actualitat : « Vòli dire que pòdes dire las causas mas sens nafrar ni afrabar degun dins tas remarcas, perqué las petòfias son pas bonas - emai fagan rire fòrça monde - quand afraban qualqu’un. E se pòdes èsser plasent sens elas, considerarai que siás plan avisat ».

Endacòm mai, amb lo pretèxte d’un dialògue imaginat entre dos cans, l’autor se fa ironic e sembla desabusat, mas pas sonque ; se fa tanben moralista a bon compte. Aquela conversa entre las doas bèstias pòt acabar per paréisser longa e son contengut una mica pedant. Rai ! l’ensems del recuèlh balha la mesura de l’engenh de Miguel de Cervantes. Se las pèças del recuèlh son divèrsas, es ben que lo registre literari de l’autor èra espandit. Son òbra, e mai que tot son biais de l’escalcir, faguèt escòla. D’uèi encara es possible que qualques autors faguèssen de Cervantes sens se’n mainar, coma d’autres son occitan sens o saber. Dins aquela mièja dotzena de novèlas, l’autor complit lo torn de fòrça d’abordar gaireben totas las facietas de l’umanitat que, coma cadun sap, son pas totas relusentas.

La lenga de l’autor es fòrça imajada e Joaquim Blasco o sap rendre en occitan d’un biais remarcable. Sap tanben requistament retipar l’estil tan particular que devem a Cervantes. Atanben, en meteis temps que descobrissem un dels autors màger de la literatura mondiala, prenem un banh de bona lenga occitana.

Sèrgi Viaule

Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes
Traduccion de Joaquim Blasco
IEO Edicions, colleccion Flor invèrsa
Sèrgi
08/09/2020
Retour au sommaire des articles
Réalisation : William Dodé - www.flibuste.net | Graphisme www.charlottelambert.net | IEO Difusion - IEO/IDECO - ZA plaine St-Martin - 81700 Puylaurens Remonter Tornar pujar